Em traeix en mossegar-me el llavi, quan tinc els teus a un pam.
Em perd pel dolç tast de la teva saliva.
Em traeix per negar-me cent una vegades als teus ardents petons.
Em perd la teva llengua sinuosa que s’entrellaça amb elegant passió.
Obro els ulls i atanso la meva boca al buit. Els tanco i la tinc amb mi, dins i fora meu.
La meva boca em traeix. La teva, em perd.
 |
|
1er Premi 25è
Concurs Literari Nou Barris
|
Captes molt bé el contrast, i de cops la maleïda contradicció, entre la traició i el perdre, realitat i desig, allò meu i teu...
ResponEliminam'agrada mooooooooooolt!
ResponEliminaEl teu poema em perd!
ResponEliminaGràcies Fidel, Arnau i Helena. Em complau que us agradi; sobretot venint de tres poetes de la vostra talla. :-)
ResponEliminaMolt pasional ! M'agrada !
ResponEliminaCom me n'alegro que t'agradi, Artur!
EliminaUff! A mi també m'agrada molt... ;o)
ResponEliminaGràcies Martina
B7s
Gràcies a tu per llegir-me, Fra Miquel! B7s
EliminaQuina delicadesa en la dolçor de traïr-nos
ResponElimina:-)
Elimina