Poema bilingüe
Poco antes de dormirme sueño cosas;
coses que recordo de nit, somnis esvaïts de dia.
Rememoro los charcos, los espejos de mi infancia
evoco presències d’antany i enyoro enyorances.
Ya no tengo recuerdos sino prosas, relatos
textos que es dessagnen a base de tintes
poemitas de carmín y besos tristes.
De vegades, també, no dormo per somiar-nos
en un rincón que ya no existe, con otra mirada
ballant amb cignes al ritme de suaus balades,
aprendidas de tus labios temblorosos.
Ulls en cendra, palp a mans, frec de cossos
borrachos, calientes, insomnes;
un sens fi d’anhels consumats, amors fogosos.
¡Qué comunión de cuerpos, qué voraz letanía!
Llunyanies t’empenyen a apropar-te’m, a abatre’m
en una batalla con sólo vencidos.
Temo el despertar per trobar-me amb l'absència
de ti, de mí, de los espejos rotos.
Tancaré els ulls, aclucaré els somnis
pues poco antes de dormirme, sueño cosas.
coses que recordo de nit, somnis esvaïts de dia.
Rememoro los charcos, los espejos de mi infancia
evoco presències d’antany i enyoro enyorances.
Ya no tengo recuerdos sino prosas, relatos
textos que es dessagnen a base de tintes
poemitas de carmín y besos tristes.
De vegades, també, no dormo per somiar-nos
en un rincón que ya no existe, con otra mirada
ballant amb cignes al ritme de suaus balades,
aprendidas de tus labios temblorosos.
Ulls en cendra, palp a mans, frec de cossos
borrachos, calientes, insomnes;
un sens fi d’anhels consumats, amors fogosos.
¡Qué comunión de cuerpos, qué voraz letanía!
Llunyanies t’empenyen a apropar-te’m, a abatre’m
en una batalla con sólo vencidos.
Temo el despertar per trobar-me amb l'absència
de ti, de mí, de los espejos rotos.
Tancaré els ulls, aclucaré els somnis
pues poco antes de dormirme, sueño cosas.
Antonio Peralta & MartinaH
|
M'encanta! jo havia fet també un text a dues mans i és una experiencia molt enriquidora.
ResponEliminaNúria F.
Sí que ho és. Jo ho havia provat anteriorment, però a més escriure en dues llengües alhora, mai!
EliminaEnriquidor com tu ben dius...
Gràcies per la visita, Núria F.!
Una meravella de ben acoblat que està. Ho enllace al Google +
ResponEliminaGràcies per la difusió, novesflors!
EliminaM'alegra que t'agradi.
Bonic i maravilloso.....Felicitats!!
ResponEliminaMuchas, moltes gràcies, Teresa!! :-)
Eliminaben trempat i valent, delectacions enlairades
ResponEliminaDe vegades cal llençar-se a la piscina i veure què en surt.
EliminaMercès, Toni!
Tu escribes i jo llegeixo.
ResponEliminaTu hablas i jo escolto.
Tu duermes i jo somnio.
Fita
Bien bonic, ben bonito...
EliminaGràcies Fita!
amb quatre mans surten meravelles com aquesta
ResponEliminaUn goig que t'agradi el resultat de tant plaent experiment.
EliminaMoltes gràcies, Xelo!
El teu poema és com una sonata per a piano a quatre mans. Preciós, cal estar atent a cada acord.
ResponEliminaUna melodiosa comparació que delecta la meva oïda...
EliminaGràcies, Jordi!
Molt bonic... Me encanta
ResponEliminaGràcies per passar-te per aquí, Tina.
EliminaUn plaer que sigui del teu gust.
Molt bonic!
ResponEliminaGracias, gràcies... Mariola! :-)
EliminaMaco, hermoso...
ResponElimina:-)
Tot un goig que t'agradi, cantireta...
Elimina:-)
No importa la geografía del lenguaje cuando nos regala un poema donde los autores regalan y sueñas cosas.
ResponEliminaDeberíamos aprender más de los poemas que tejen lazos de seda.
Excelente.
Un saludo.
Me alegra más que mucho, si cabe, que te guste.
Elimina"Poemas que tejen lazos de seda" me encanta!
Un abrazo, Jaime.