dilluns, 24 de juny del 2013

La mare té les mans grosses

La mare té les mans grosses.
com gran el seu cor, trossets en bosses.

Com petit l’enuig amb enormes desastres nostres.
Com dolça la seva mirada, quan de vesprada ens tapava.
Com punyent la seva força amb veu de fada, estimada.
Com de bonica n’estava, quan ens besava, de matinada!

La mare té les mans grosses
per acariciar-nos el rostre.

La mare té les mans grosses,
com gran el seu cor, trossets en bosses.


Pintura de Vicente Romero

 
Per la mare...
a

6 comentaris:

  1. PeP Panosa - Jardiner de Sentiments!!!24 de juny del 2013, a les 13:55

    Quina preciositat i delicadesa com les mans de la Mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH25 de juny del 2013, a les 13:02

      Gràcies, PeP. Ja en són de delicades ja, les mans de la Mare...

      Elimina
  2. cantireta24 de juny del 2013, a les 15:24

    És el que diu ma filla de mi. I el que diuen els petons del petit quan em mira. Preciós, nena...

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH25 de juny del 2013, a les 13:04

      Si ho diuen els petons del petit, no hi ha cap mena de dubte, cantireta! ;-)

      Elimina
  3. El poeta roig24 de juny del 2013, a les 22:06

    Preciós i sentit. Vessa dolçor i tendresa per tots els costats.

    ResponElimina