Res de qui no m’interessa que em dolgui.
No em dols tu, ni ell, ni l’altre...
I em sento tan alliberada!
Temps ençà que em dolia tot;
cada parcel•la de pell i...
...ara no em dol gens.
M’estaré tornant de gel?
Però jo vull ser foc!
Foc o espurnall,
no per desfer cap glaciar
sinó per combatre el dolor que, ara,
ja no em dol.
Com alleugera l’aigua
i quin gust cremar.
Ja no em dol el que dol a la majoria.
I és que no vull ser com tothom,
sent aquest el meu secret per
ser foc,
ser forta,
ser immune,
única
i gairebé, gaire... bé:
indestructible.
Perquè ja no em dol;
ni em dols
ni em dol res,
res
de
RES.
