Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 25 de març de 2013

El plaer dels sentits

Sensorial, sensual, sensitiu. Aclapares els meus sentits.
Explosió de sabors per cada petó teu.
El teu perfum impregna l’estança.
Paraules en un llenguatge nou, xiuxiuejades a cau d’orella.
Infinites extensions de pell, explorades en èxtasi.
El que veig, ho desitjo. Ho vull ara.
M’esgarrifa descobrir el plaer dels sentits.
Els meus provocadors sentits, provocats... Provoca’m.

dimecres, 20 de març de 2013

Mirar-te, mirar-me

Forma part de la meva rutina diària, mirar-te. M’agrada. Em reconforta i m’enorgulleix contemplar-te.
I avui no m’ha semblat un dia diferent per fer-ho, almenys en aparença. Així doncs, t’he mirat com sempre, però també per primera vegada. T’he mirat amb la mirada baixa i cautelosa.

Alguna cosa ha canviat en tu. T’he mirat i no t’he pogut reconèixer.
Tota una vida, tota la vida creient coneixe’t, creient saber-ho tot de tu. Tu sempre tan previsible, poc amic de les sorpreses.
Et tinc al davant i no sé qui ets. Et miro i no et puc veure. Tu, un total desconegut.

Espantada pel reflex, allunyo els ulls del... mirall.

dimecres, 13 de març de 2013

De dalt a baix

De dalt a baix. Així és com vull que em miris.
De baix a dalt. No et deixis cap racó.
Primer els cabells, deixats anar tal com a tu t’agraden.
La cicatriu també, li agrada ser observada.
Arriba als peus. Coneixent-me, endevinaràs que són freds.
Segueix pels ulls. M’agrada que quan em mires, em vegis.
Si acluco els meus endevino el teu recorregut.
A mi no em cal. Conec cada pam de la teva pell.
Sóc tota teva, ho saps, de dalt a baix i de baix a dalt.
Considera’t privilegiat, doncs avui:
Et permeto que m’observis,
de baix a dalt i potser també... de dalt a baix.



Cançó: Ceràmiques Guzmán - Manel

diumenge, 10 de març de 2013

Teixint il•lusions, teixint decepcions

Teixia una vànova sense pressa, asserenada, però tampoc sense pausa.
Des d’un primer moment ja va tenir clars els estampats i els colors.
Dibuixos geomètrics, un tant cubistes, distaven dels típics estampats de peces d’aquesta mena. Però la seva fantasia ho projectava així. I d’aquesta manera, seguint les figures mentals, les plasmava en cada puntada.
Els colors... Cada color havia estat escollit amb cura a la merceria del barri. Diferents i vibrants tons per a cada element d’aquell trencaclosques filós. Blancs impecables, vermells fogosos, grocs lluminosos...
En arribar al blau de la confiança, de l’amistat i l’afecte, l’agulla va lliscar sobre la vànova.
Va enfilar-la de nou; aquest cop amb el verd de l’esperança.
Va clavar l’agulla a la peça amb tan mala sort que es va punxar el dit. (Aleshores va recordar l’àvia que deia que una bona cosidora sempre havia de portar el didal posat).
Gotes de sang van tacar la roba.
Amb ràbia va tornar a enfilar l’agulla; aquesta vegada amb el blau d’abans. I de mala gana va cosir una figura amb arestes deformades.
Va teixir amb força, amb ira, amb incredulitat.
En veure el patètic resultat, va aixecar-se de la cadira i va desfilar i destrossar aquella falsa vànova.
El fil rosa de la ingenuïtat va ser l’últim en caure de manera cautelosa.
Aquell hivern passaria fred...


dilluns, 4 de març de 2013

Sobre els genolls

Seu aquí, als meus genolls. Apropa't.
Xiuxiueja'm a l'oída allò que et causa rubors.
No pateixis, serà el nostre secret.
Seu i digue'm quantes vegades has desitjat paraules de carnalitats.
Confessa'm que et faig sentir única, com únics els nostres moments.
Vine, seu i explica'm.
No cal que et treguis la roba. En canvi moriria perquè te'm mostressis nua.
No perdis el temps seduint-me. Fa segles que vaig començar a sentir-te addició.
Seu aquí als meus genolls i parla'm baixet.
I quan no em vegis, et lligaré perquè siguis meva.